Charas: els orígens de l'haixix

En parlar d'haixix, sembla clar quin és el tipus de resina amb més antiguitat: el charas. Avui dia podem consultar diverses fonts especialitzades i totes arriben a la mateixa conclusió; l'haixix elaborat a mà mitjançant el fregament de les flors fresques és, amb gairebé total probabilitat, la forma d'haixix més antiga coneguda, i a més amb una diferència respecte a la segona tècnica més antiga (el cribratge de la planta en sec) de segles.

Avui aprofundirem en la història d'aquesta tècnica (ja mil·lenària) i us explicarem com es fa el charas, quines són les zones on més s'utilitza aquesta tècnica i quines són les principals diferències respecte a la resta de formes de separar la resina de la planta sense ús de solvents.

Charas, l'haixix més antic del món

Establir amb exactitud una data sobre l'origen de l'haixix és realment difícil, ja que no disposem de fonts escrites que citin explícitament determinada zona o moment en què es descobrís aquesta tècnica. Un dels textos més antics on se cita l'haixix prové del s.X a Pèrsia, en un escrit on Ibn Wassyah parla dels efectes de diverses substàncies sobre el cos, una d'elles la resina de la planta de cànnabis.

Tot i això, l'autor no especifica de quin tipus de resina parla o de quina manera es va aconseguir, per la qual cosa haurem d'aplicar una mica de lògica deductiva per saber-ho i poder respondre a la pregunta "quina és la forma d'haixix més antiga?"

Breu història del consum de l'haixix

En aquest post us mostrem els orígens i la procedència de l'haixix. Són moltes les llegendes, textos i informacions que ens expliquen els inicis de les extraccions de tricomes de marihuana per aquest motiu hem realitzat un resum explicatiu d'aquelles llegendes, textos i fets significatius que ens ajuden a entendre l'expansió de consum de l'haixix a tot el món tal com podem veure avui dia.

Comencem pel principi, pels fets que coneixem gràcies a les proves trobades:

• El cànnabis és una planta que ha estat cultivada per la humanitat des de fa mil·lennis
• Les plantes de cànnabis antigues ja produïen tricomes, on es produeixen cannabinoides i terpens
• No existia maquinària per ajudar a la collita ni, per descomptat, per garbellar plantes o fer extraccions amb solvents

Amb aquestes dades al cap, imagina l'escena: si tenim un grup de pagesos de cànnabis collint les seves plantes a mà, no resulta gaire estrany pensar que, més aviat que tard i després d'estar hores manipulant flors fresques, aquests protogrowers d'exterior es donessin compte que les seves mans quedaven cobertes per una capa d'una substància marró, enganxosa i extremadament aromàtica...es tractava de Charas, ni més ni menys!

Si tenim en compte les inquietuds que la humanitat ve demostrant des dels seus primers passos per això d'experimentar amb substàncies que modifiquen el seu estat de consciència, tampoc resulta gaire aventurat pensar que provessin aquesta substància (probablement ingerint-la) i s'adonessin del que tenien entre mans, mai millor dit. Tot això sembla força factible, encara que... Quan es van adonar que fregant flors fresques amb les seves mans aconseguien aquesta substància? Quan van descobrir les propietats de la mateixa? Es van donar aquests fets a la mateixa zona o en diverses àrees? Lamentablement, desconeixem les respostes a aquestes preguntes.

Com fer haixix casolà en sec

En aquest post us mostrem el millor mètode per poder triar els tricomes de resina més adequats i realitzar d'aquesta manera unes extraccions de resina casolanes de gran qualitat millor que qualsevol haixix comercial procedent del mercat negre.

Orígens del Charas

Sabem que s'esmenta l'haixix en textos del s.X, així com també que ja al s.XI s'havia estès el costum d'ingerir-lo a diverses zones al llarg de l'Orient Mitjà. Sabem tanmateix que l'haixix garbellat en sec no va començar a cobrar veritable importància fins al s.XIV-XV, així que hem d'assumir que, durant segles, l'haixix fet a partir de flors fresques - el charas - era l'únic derivat del cànnabis existent.

Tot i que totes les pistes semblen apuntar a la zona de l'Orient Mitjà com a bressol de l'haixix, més concretament de l'elaborat per fregament de cabdells frescos, és curiós observar com, avui dia i des de fa temps, aquest costum s'hauria substituït pel cribratge en sec en aquesta zona, mentre que el costum de fer charas hauria quedat limitat a unes poques zones a la zona de l'Himàlaia, molt més humides.

I què té a veure la humitat ambiental amb tot això? Molt! A les zones on es produeix charas, com el Nepal o el Nord de l'Índia, resulta pràcticament impossible garbellar cabdells secs per separar-ne la resina. De fet, resulta difícil fins i tot assecar les flors fins que no s'acaba el monsó, així que la manera més fàcil de produir haixix és elaborant charas en el moment de la collita.

Així, veiem com una vegada es va establir el cribratge en sec com a forma més eficient (molt més, t'ho assegurem) que el fregament per aconseguir haixix, aquest nou mètode va ser majorment utilitzat en qualsevol zona amb clima sec on es cultivés cànnabis, mentre que l'antic mètode de fregament va quedar restringit per a aquelles zones on garbellar plantes en sec resultava realment complicat atesa l'alta humitat ambiental.

Com es produeix el charas?

El procés per produir charas és tan senzill com laboriós. El productor espera fins que les plantes estan al punt òptim, talla i apila les branques després de retirar-los les fulles més grans, i després es renta a consciència les mans i les deixa assecar al sol. Un cop seques, col·loca una branca davant seu de manera vertical i, amb els dos palmells de les mans les va fregant lleugerament amunt i avall, fins que una fina capa d'haixix les recobreix. Separa aquesta resina amb cura i continua fregant fins a aconseguir una nova peça, que deixarà separada de la primera distingint així dues qualitats. Un cop ha estimat que la branca no donarà més resina sense desprendre's de massa contaminants, passa a la següent i repeteix l'operació.

Vist el sistema, no resulta estrany pensar que, en un sol dia de treball, s'aconsegueix moltíssima més quantitat de resina garbellant plantes en sec que fent charas, motiu pel qual el nou sistema va tenir tal èxit i va acabar per substituir el tradicional allà on era aplicable. Ja al s.XV s'hauria necessitat un exèrcit de productors per cobrir la demanda mundial d'haixix amb charas, i disposar a més de molt, molt de temps!

Tipus de charas

De la mateixa manera que succeeix amb altres tipus d'haixix, el charas de determinades zones ha adquirit una fama especial per la seva qualitat o potència, ja sigui per la genètica utilitzada, per qüestions de clima o per les bones mans dels agricultors i productors d'aquestes contrades. Un bon exemple són les famoses Temple Balls del Nepal, peces de charas a les quals es dóna forma arrodonida i que van conquistar els viatgers de l'Hippie Hashish Trail durant els anys 60 i 70 per la seva qualitat i exòtic sabor, molt especiat.

Un altre exemple el podem trobar a zones com Kashmir o Himachal Pradesh, al nord de l'Índia, d'on surten charas coneguts com Malana Cream (procedent de la vall de Parvati) o Idukki Gold (també anomenat Kerala Gold, procedent de zones menys septentrionals).

Sigui com sigui, si mai tens la sort de topar-te amb un bon charas no deixis passar l'oportunitat...tindràs un tresor amb segles de tradició entre les teves mans!