Altres plantes que interactuen amb el sistema endocannabinoide

No és estrany que la gent nombri el cànnabis com l'única planta que produeix cannabinoides (després de tot, porten "canna" al nom). Però també hi ha altres fitoquímics capaços d'interactuar amb el sistema endocannabinoide (es denominen 'cannabimimètics') en una àmplia gamma de plantes i fruits del regne vegetal, cosa que pot obrir noves vies alternatives per explorar el desenvolupament de nous compostos terapèutics. Quin paper juguen aquestes substàncies i en quines espècies hi són presents?

Què és el sistema endocannabinoide?

El sistema endocannabinoide està format per una sèrie de receptors endocannabinoides situats a les cèl·lules que interactuen tant amb els fitocannabinoides de la planta de la marihuana (THC, CBD, CBN, CBC…), com amb els endocannabinoides, que són aquelles molècules produïdes pel nostre propi organisme (anandamida, 2-AG...).

Els principals receptors d'aquest sistema són els CB1 i CB2; els primers es troben en major proporció en àrees del cervell (encara que també són presents en altres òrgans), i els CB2 a les cèl·lules del sistema immunitari així com també en altres àrees com el sistema nerviós central. El conjunt d'aquests receptors en interacció amb els endocannabinoides és el que es coneix com a sistema endocannabinoide, la funció del qual és aconseguir la “homeòstasi” del cos, és a dir, l'equilibri de totes les funcions de l'organisme.

Quina relació té el cànnabis amb el sistema endocannabinoide?

A causa de la importància del sistema endocannabinoide, la planta de la marihuana, i més concretament els seus cannabinoides (que també interactuen amb els receptors CB1 i CB2), han adquirit rellevància en l'àmbit científic i medicinal en les darreres dècades.

El descobriment que fitocannabinoides com el THC o el CBD “encaixen” amb els receptors del sistema endocannabinoide, i que poden ajudar a regular diverses funcions tan importants com el sistema immunològic, ha suposat una revolució i ha promogut la investigació en aquest camp. I és que el cànnabis medicinal s'utilitza des de temps ancestrals; no obstant, ara és quan coneixem per què aquesta planta és efectiva per tractar diverses malalties.

Però avui volem parlar d'altres plantes del regne vegetal que també interactuen amb el sistema endocannabinoide. I és que el marc legal, i la psicoactivitat produïda pel THC, de vegades dificulta el desenvolupament de tractaments amb cannabinoides. Però hi ha alternatives de plantes molt comunes que poden servir per activar el sistema endocannabinoide i així potenciar diversos aspectes de la nostra salut.

Llúpol: una planta amb moltes propietats similars a la marihuana

El llúpol és una planta enfiladissa, utilitzada per fabricar cervesa, cosina-germana del cànnabis. De fet, ambdues plantes provenen de la família de les Cannabinaceae, de la qual sorgeixen fins a 170 espècies diferents. Un pot veure una semblança familiar a les fulles de vores irregulars i serrats característiques d'ambdues plantes.

El llúpol és ric en beta-cariofilè, un terpè que també es troba present en alts nivells en les varietats de cànnabis i en moltes altres plantes com el pebre negre, l'orenga, la canyella o l'alfàbrega. Si bé el beta-cariofilè no és un cannabinoide, s'ha descobert que actua com a tal, ja que s'uneix selectivament el receptor CB2; i diversos estudis apunten que podria ser útil per tractar malalties relacionades amb la funció renal.

A més, alguns ceps de llúpol produeixen CBD, el cannabinoide de moda per les seves múltiples propietats beneficioses, que si bé té poca afinitat d'unió amb els receptors del sistema endocannabinoide, sí que l'afecta d'una manera més indirecta potenciant sobretot funcions relacionades amb el sistema immune.

El llúpol s'ha fet servir en la medicina tradicional per combatre l'ansietat i per les seves propietats sedants, que ara sabem que podrien estar relacionades amb els seus nivells de CBD i la seva interacció amb el sistema endocannabinoide. Els possibles usos farmacèutics del llúpol són prometedors!

Equinàcia: potencia el teu sistema immunològic

L'equinàcia és una planta coneguda per la seva capacitat per alleujar els símptomes del refredat comú, i fins i tot algunes persones la consumeixen de manera preventiva per reforçar el sistema immune amb l'arribada del mal temps tardorenc. Tot i això el seu ús es remunta a molts segles enrere, quan els nadius nord-americans utilitzaven la planta per guarir ferides, cremades, picades d'insectes, infeccions, dolor o rampes.

Aquesta planta produeix compostos cannabimimètics anomenats alquilamides, que tenen la capacitat de millorar el transport i la degradació dels endocannabinoides i activar els receptors CB2, que com hem esmentat estan situats majoritàriament en cèl·lules immunitàries. Serà per això que aquesta planta és coneguda per potenciar les defenses del cos; de fet, gràcies a aquesta interacció amb el sistema endocannabinoide, se li atribueixen propietats antiinflamatòries i immunoreguladores.

El poder de la planta del cacau

Quantes vegades hem sentit a dir que la xocolata té propietats afrodisíaques o que fins i tot aixeca l'ànim? És recurrent relacionar aquest aliment amb moments en què necessitem donar-nos un petit “premi”. I és que, a banda del seu sabor, hi ha una raó científica per fer-ho, ja que el cacau, l'ingredient principal de la xocolata, actua com a estimulant, antioxidant i com a elevador de l'estat d'ànim perquè conté anandamida, que com hem comentat abans, s'uneix als receptors endocannabinoides. A més, el cacau conté un àcid gras que contribueix a potenciar els nivells d'anandamida produïts pel nostre organisme.

L'anandamida és coneguda com “la molècula de la felicitat”, i uns nivells baixos d'aquest compost al sistema corporal es relacionen amb sentiments d'ansietat, depressió i amb dificultats per bregar amb l'estrès. És per això que l'anandamida contribueix al nostre benestar emocional, i al consum de cacau se li atribueixen sensacions semblants a les que tenim quan estem enamorats.

Per si això fos poc, la interacció de l'anandamida amb el sistema endocannabinoide (a través dels receptors CB1 i CB2) promou la neurogènesi, és a dir, la creació de noves cèl·lules nervioses. Un procés essencial per a les funcions relacionades amb l'aprenentatge i la memòria. Per tot això i més, el cacau és considerat com un superaliment!

Margarida elèctrica o herba de les dents

La planta Acmella oleracea, també coneguda com Spilanthes oleracea, ha estat part de la cultura tradicional en moltes regions amazòniques com a anestèsic per alleujar el mal de queixal, ja que produeix una sensació de formigueig als llavis i la llengua que té la 'particularitat d'electrificar i adormir' la boca.

Ho fa gràcies al seu principal ingredient actiu, l'espilantol, que es coneix des dels anys 50 per les seves propietats fungicides i antimicrobianes, a més del seu efecte analgèsic, ja que se sap que interactua amb els receptors cannabinoides inferint una resposta antiinflamatòria.

També s'utilitza a l'alta cuina de tot el món, ja que aquesta sensació elèctrica fa produir saliva abundant, potenciant els sabors dels aliments. Fins i tot s'ha explorat amb fins cosmètics, com en preparacions antiarrugues, o amb finalitat sexual, com a ingredient de lubricants íntims naturals.

Ràdula (hepàtica)

Les hepàtiques són petites plantes verdes sense flors que creixen sobre roques i troncs. Són conegudes entre els amics dels cavalls, ja que el seu extracte és un remei clàssic per combatre patologies per fongs de l'animal. Les seves propietats també van ser conegudes pels mestres de la cultura maori de Nova Zelanda, on la Radula marginatta és endèmica i patrimoni ancestral de la cultura d'Oceania.

L'any 1994, el científic i químic japonès Yoshinori Asakawa va descobrir que l'hepàtica Radula perrottetii produïa un compost semblant al THC, batejant-lo amb el nom de perrottetinè o PET. Curiosament, el PET imita l'estructura química del THC i els investigadors han demostrat en models animals que interactua amb el sistema endocannabinoide de la mateixa manera, arribant al cervell amb certa facilitat i activant-hi receptors de cannabinoides.

És sorprenent que dues espècies de plantes, separades per 300 milions d'anys d'evolució, produeixin cannabinoides psicoactius tan semblants. No obstant això, el PET té un efecte antiinflamatori més potent que psicoactiu, cosa que el fa més atractiu per a fins medicinals davant dels recreatius.

Sempreviva o helicris

El Helichrysum umbraculigerum és una margarida que té efectes estabilitzadors de l'estat d'ànim i antidepressius gràcies al contingut de cannabigerol (CBG). Sí, ho has llegit bé: es tracta d'un altre exemple conegut en què una planta diferent del cànnabis produeix un dels fitocannabinoides anomenats «clàssics», que en aquest cas inhibeix l'activitat del neutotransmissor GABA al cervell, cosa que redueix l'ansietat i la tensió muscular.

Botànics i científics de tot el món estan començant a descobrir que els cannabinoides estan més presents a la naturalesa del que es creia.

Planta de te

Batejada com Camellia sinensis, les fulles i brots d'aquesta planta arbustiva que s'utilitzen per preparar te contenen compostos coneguts com a catequines, un tipus de flavonoide conegut per interactuar amb el sistema cannabinoide endogen en inhibir la senyalització del receptor CB1, per la qual cosa pot regular la insulina, el colesterol i la pressió arterial.

Pastanaga

Les pastanagues (encara que també altres plantes de la família de les apiàcies, com el coriandre, julivert o fonoll) produeixen una carotatoxina anomenada falcarinol, que actua com un antagonista invers dels receptors CB1 (en altres paraules, fa el contrari que el THC), això significa que no només bloqueja l'activitat d'aquests receptors, sinó que redueix la senyalització dels emissors CB1 per sota del nivell normal. Això vol dir que menjar pastanagues pot ajudar a reduir la intoxicació per THC? Segurament no, sempre que no et mengis una tona de pastanagues…

Una major comprensió dels compostos ‘cannabimimètics’

Per descomptat, aquestes plantes no són les úniques capaces de produir substàncies que poden interactuar amb el sistema endocannabinoide. També existeixen altres espècies vegetals, o fins i tot organismes unicel·lulars (com cianobacteris, descendents de bacteris fotosintètics), que poden produir molècules similars als cannabinoides com el perrottetinè extret de Radula perrottetii.

Fins i tot algunes poden produir endocannabinoides humans com anandamida i 2-AG, tot i que no es coneix cap planta amb receptors cannabinoides, cosa que ha portat alguns autors a especular sobre la fascinant tesi de la convergència evolutiva entre plantes i animals en quant a les funcions biològiques del sistema endocannabinoide.

Per comprendre millor aquesta variabilitat entre espècies, científics italians i suecs van publicar un complet estudi el 2019 titulat 'Cannabimimetic plants: are they new cannabinoidergic modulators?' sobre dotzenes de plantes que produeixen un total d'aproximadament 50 molècules relacionades amb els cannabinoides, entre les quals se'n troben algunes de tan comunes com la magnòlia, el neret, la calèndula o l'àloe vera. Us animem a llegir aquest estudi per si voleu ampliar informació sobre el tema.

De fet, moltes d'aquestes plantes s'han fet servir en la medicina tradicional durant segles; i els seus efectes mèdics s'alineen amb la nostra comprensió moderna del paper fonamental del sistema endocannabinoide en moltes malalties, i que pot obrir noves vies alternatives per explorar en el desenvolupament de prometedors compostos terapèutics.

-----

Fonts i referències:

• Molecular docking study of Acmella oleracea alkylamides. Matheus Irie, Raíssa Mara, Kao Yien, Naomi Kato Simas, Rodolfo Fiorot.
• Liverwort could prove to be more medically effective than cannabis, research suggests. University of Berna.
• Cannabimimetic plants: are they new cannabinoidergic modulators? Amit Kumar, Marika Premoli, Francesca Aria, Sara Anna Bonini.