High Times, la revista sobre Cànnabis de referència

En l'article d'avui volem parlar d'un dels pilars de la cultura cannàbica, la revista nord-americana High Times, una publicació nascuda als anys 70 i de la qual segur que n'heu sentit a parlar. I és que l'èxit d'aquesta revista ha canviat la visió del consum de cànnabis per part del gran públic, normalitzant tant el seu ús com el cultiu, i relacionant-los amb celebritats de molts àmbits diferents.

Efectivament, des de 1970 els lectors de High Times van poder admirar impressionants fotos de plantes de cànnabis a doble pàgina mentre somiaven amb veure el cànnabis legalitzat i acceptat per la societat. No obstant això, eren altres temps i tot això semblava una utopia, una cosa molt difícil d'aconseguir en una societat que gairebé no rebía cap tipus d'informació sobre el Cànnabis.

Avui (2021) i després de més de 40 anys d'existència de la revista High Times, les coses han canviat molt, tot i que l'esperit de la publicació segueix sent el mateix, mantenint-se com la revista cannàbica de referència per a diverses generacions d'entusiastes d'aquesta planta.

Història de la revista High Times

Aquesta famosa revista va ser fundada el 1974 per Tom Forcade. Per conèixer millor la seva política i línia editorial, és important conèixer una mica més sobre el seu fundador. En aquells temps, Tom Forcade era un periodista i activista polític, un dels primers que van llançar pastissos a diverses personalitats com a forma de protesta, com bé podria testificar un membre de la Comissió de Obscenitat i Pornografia.

En aquell temps, Tom es dedicava també a traficar amb cànnabis gràcies a la seva experiència com a pilot durant el seu servei a la Força Aèria dels EUA, transportant herba des de Mèxic i Colòmbia fins als Estats Units.

Arribada la dècada dels 1970, s'instal·la a Nova York on, gràcies als diners estalviats amb la seva anterior activitat, funda una revista que vol representar una cultura i política alternatives, tocant temes com el consum de cànnabis i altres substàncies psicodèliques i psicoactives, la música o la literatura. L'editor fundador de la revista Ed Dwyer, per exemple, era també l'encarregat d'escriure els textos per al famós festival musical de Woodstock.

Durant aquesta època, High Times es compara sovint amb una altra controvertida revista (i molt popular) en els EUA, Playboy. I és que a l'igual que la famosa publicació eròtica, High Times també incloïa en cada número un espectacular pòster a doble pàgina que acabaria penjat a les habitacions de centenars d'estudiants universitaris.

La publicació de High Times va ser un èxit rotund i la resposta de públic immediata, de manera que aviat es va convertir en una publicació amb edicions mensuals i amb tirades comparables a les d'un altre referent de l'època, la famosa revista Rolling Stone (500.000 exemplars). Les xifres exactes de vendes en aquest moment són difícils d'obtenir, però Dan Skye, editor de la revista i membre del personal editorial des de 1992, cita un article de 1978 que estima que el nombre de lectors de High Times segueix augmentant, arribant ja a més de 4 milions de persones.

Al novembre de 1978, just quan la revista gaudia d'un èxit rotund, el seu fundador Tom Forcade es va suïcidar a l'edat de 33 anys. No obstant això, aquesta lamentable desaparició no va canviar la línia editorial de la revista, gràcies a un equip que segueix respectant la visió del seu fundador any rere any i després de desenes de publicacions.

Què és la revista High Times?

Un dels principals objectius de Tom Forcade al crear aquesta publicació va ser oferir un punt de vista diferent sobre temes polítics, al mateix temps que es tracta el cànnabis, l'LSD o els fongs al·lucinògens amb igual naturalitat. El respecte a aquesta línia editorial és el pilar fonamental de l'èxit de la revista, cimentant la seva reputació de publicació contracultural més popular del món.

Si bé en moltes ocasions adopta un to peculiar i divertit cobrint una àmplia varietat de temes, no és menys cert que aquesta publicació sempre ha donat una gran importància a la problemàtica de la guerra contra les drogues i les seves conseqüències per a la societat. Es reafirma en les paraules de Michael Kennedy, conseller general de la revista des de fa molt temps: "En la revista High Times mai oblidarem el que es va fer en nom de la llei als nostres detinguts, ni a tots els que encara es podreixen a la presó per atrevir-se a gaudir".

Per descomptat, i tot i que la línia editorial segueix sent la mateixa, els temps canvien i també ho fan els temes tractats per High Times. I és que, entre els primers articles publicats, es poden trobar textos sobre "les millor embarcacions per fer el contraban" o "com no ser arrestat"!

Així, i independentment de l'època que es triï, els temes tractats són variats i d'actualitat, des de boniques fotos de cabdells i extraccions de resina a articles sobre cultiu, política, legalització, altres substàncies psicoactives, música, cinema, sexe, viatges, bricolatge... la revista High Times no té por de tractar cap tema.

La llarga llista de redactors d'aquesta publicació compta amb noms de la talla del novel·lista William S. Burroughs, Charles Bukowski o Tom Robbins, que han participat regularment amb els seus articles. També poden trobar entrevistes particularment interessants, amb gent com l'activista i novelista Susan Sontag, o el filòsof i lingüista Noam Chomsky.

Durant la dècada dels 80 van aparèixer a la revista les primeres publicacions sobre el cultiu de cànnabis en interior. El que inicialment gairebé semblava una innocentada s'ha convertit avui en una autèntica indústria, però va ser gràcies a articles com els publicats a High Times que la gent va poder començar a entendre com cultivar marihuana en espais reduïts d'interior, quin tipus de llum utilitzar o quins fotoperíodes aplicar a les plantes.

Per desgràcia, la dècada dels 90 va ser un moment difícil per a la comunitat cannàbica americana, i per a High Times no va ser una excepció. La publicació va cridar l'atenció del govern i va originar la intervenció de la DEA (Drug Enforcement Administration) requisant revistes, visitant a les botigues que s'anunciaven en elles i confiscant les seves llistes de clients.

High Times a partir de l'any 2.000

El 2004 la revista va patir un canvi sobtat, abandonant el cànnabis i les seves espectaculars fotos de cabdells per centrar-se en la literatura. Tot i que aquest intent està dirigit pel nou i talentós editor John Buffalo Mailer (fill de Norman Mailer), resulta infructuós i només uns mesos més tard, la portada de la revista deixa clares les seves intencions: « The Buds are Back ! » o, el que és el mateix, "Tornen els cabdells!". La publicació va reprendre així el seu contingut principal dels inicis i ha continuat cobrint el seu propòsit relacionat amb el Cànnabis fins al dia d'avui.

Avui, i tot i la ferotge competència que representen les publicacions en línia i la creació de contingut a Internet, les coses van bé per a la gent de High Times. Gràcies a la creixent onada de legalització del cànnabis en molts estats dels EUA, la comunitat cannàbica no para de créixer i High Times acaba traslladant la seva base d'operacions a Los Angeles (Califòrnia) el 2017, sens dubte una de les capitals mundials del cànnabis a dia d'avui. Com era d'esperar, High Times també té presència a Internet des de l'any 2014, amb una pàgina que rep prop de 5 milions de visites cada mes.

Llarga vida a High Times!

Fonts:

• www.nytimes.com/2014/10/22/books/high-times-a-40-year-history-of-the-magazine.html
• https://powerhousebooks.com/newsletters/140724HighT/
• https://archive.hightimes.com/