Brioix de Dawamesk amb Marihuana

La cuina cannàbica està constituïda per una gran varietat de receptes, des de les tradicionals com els coneguts Space Cake (dolços impregnats de THC) que es distribueixen en els dispensaris de marihuana medicinal als USA, fins als sucs de marihuana frescos que tenen diversos beneficis per a la salut. En aquesta ocasió us proposem una recepta tradicional d'una pasta o brioix casolà, fet a base d'ous i farcit de Dawamesk, una pasta elaborada amb resina de marihuana, que ja s'utilitzava fa segles a l'Orient Mitjà i que va ser aprovada pel Club des Haschischins a finals del segle XIX. Aquesta recepta és un homenatge als Haschischins i als brioixos que ens feien les nostres àvies (sense cànnabis!) amb molt afecte i que ens acompanyaven en les nostres tardes d'hivern.

El Dawamesk, crema de marihuana

Els orígens d'aquesta recepta culinària oriental són incerts, la ingestió de cànnabis era comú en diversos formats: Bhang Lassi, Dawamesk, Dorvanesk... Aquesta pràctica va propiciar l'aparició de diferents llegendes sobre la marihuana, com la del Vell de la muntanya que usava aquestes receptes per manipular els seus soldats fent-los menjar grans quantitats de marihuana mitjançant la seva cuina cannàbica però desconeixien que estaven ingerint cànnabis.

A Europa, no va ser fins al segle XIX quan el Dawamesk va ser estudiat per primera vegada de la mà d'un farmacèutic (M.Louradour en 1842). La recepta exacta d'aquesta crema cannàbica pot variar. Generalment es compon de mel, farina de festuc o d'ametlles, matèria grassa i haixix. El seu potent efecte va causar interès en un grup d'intel·lectuals coneguts com «Le Club des Hashischins» els quals es reunien per consumir marihuana aprofitant els nous i desconeguts efectes del cànnabis en aquella època per propiciar a la meditació i altres exercicis de caràcter intel·lectual.

Theophile Gautier ens cita i descriu la cerimònia històrica del Dawamesk:

«El doctor estava de peu al costat d'un bufet lliure en el qual hi havia una safata plena de diferents platets de porcellana japonesa. En una gerra de vidre s'emmagatzemava la melmelada verdosa. Aquesta la treien ajudant-se d'una espàtula de vidre agafant una dosi semblant a la mida d'un polze ingerint-se mitjançant una cullereta feta d'un aliatge d'or i plata.

El sopar arribava a la seva fi i alguns dels adeptes més entusiastes ja ressentien els efectes de la crema verda: jo vaig sentir, per la meva part, una transposició completa del sabor (...) No hauria pogut discernir una costella de xai d'un préssec. Els meus veïns començaven a semblar curiosos; tenien grans ulls com les aus; els seus nassos s'allargaven en probòscide (nas o boca allargada com la de l'elefant), les seves boques es modificaven adquirint forma de cascavell i s'apreciaven canvis cromàtics espectaculars en el cos de les persones... (Cal destacar que aquest club barrejava molts tipus de drogues que juntament amb l'haixix produïen aquests efectes). »

Font: Le Club des Hachichins de Théophile Gautier

Tot i la poca informació que hi ha i després d'haver realitzat algunes proves per establir les proporcions adequades i el millor mètode de preparació, aquí us proposem una versió actualitzada de la recepta.

Ingredients del Dawamesk:

• 150 gr de festucs (50 cl de pols de festucs)
• 30 gr d'ametlles (10 cl de pols d'ametlles)
• 4 cullerades de mel d'acàcia (preferentment)
• 25 cl d'oli de coco de marihuana

Després d'haver barrejat la pols d'ametlla i pistatxo, afegirem oli de coco líquid al costat de la mel i barrejarem amb una forquilla fins a obtenir una barreja homogènia. Si no tenim oli de coco enriquit amb marihuana, serà suficient fer la barreja amb una mica d'haixix i escalfar-la fins a aproximadament els 100ºC durant almenys 30 minuts, per transformar els cannabinoides de la seva forma inicialment àcida a la seva forma descarboxidada, per poder tenir l'efecte psicoactiu desitjat.

Aquesta recepta està inspirada en els Paradisos artificials de Charles Baudelaire:

« L'extracte gras d'haixix, tal i com el preparen els Àrabs, s'aconsegueix fent bullir cabdells frescos (sense estar secs) en mantega amb una mica d'aigua. Després de l'evaporació completa de tota la humitat, tenim un preparat que s'assembla a una pomada de color groguenc / verdós i que conté una olor desagradable d'Haixix i mantega rància. Després de la preparació es consumien boles de 2-4 grams però com que la seva olor i sabor eren repugnants, els Àrabs van modificar la recepta fent-la més desitjable en forma de melmelada.

La melmelada més utilitzada, el Dawamesk, és una barreja d'extracte gras, de sucre i de diverses espècies com vainilla, canyella, pistatxo, ametlles i almesc. »

La recepta que us proposem és lleugerament diferent de la descrita en el fragment, per dues raons: l'oli de coco es conserva millor que la mantega i no donarà un gust ranci a la barreja, de la mateixa manera que la utilització de concentració de tricomes de marihuana en comptes de flors bullides evitarà que l'extracció tingui un gust de clorofil·la no gaire agradable. Per descomptat, si volem respectar la tradició, podrem utilitzar mantega de Marràqueix tradicional.

Després podrem utilitzar el Dawamesk com si es tractés de la crema i integrar-lo en diverses receptes, com en una pasta o brioix, o sol, diluint-lo en una tassa de te o amb aigua calenta.

Recepta del brioix farcit de Dawamesk

Per acompanyar aquesta «melmelada de marihuana» preparem una pasta de brioix, 12 hores abans perquè el llevat pugui treballar correctament i oferir-nos una textura òptima.

Ingredients de la pasta de Brioix:

• 350 gr de farina
• 70 gr de mantega de Marràqueix tèbia
• 100gr gr de mantega tèbia
• 1/2 llevat
• 2 cullerades d'aigua
• 4 ous
• 1 mica de sal
• 3 cullerades de sucre

Un dia abans de la cocció, barrejarem en un recipient farina, sal, llevat i sucre. Un cop la barreja està completament homogènia afegirem els ous, l'aigua i acabarem amb la mantega tova. Amb una espàtula, remenarem la barreja durant uns 7 minuts tenint cura de girar sempre en el mateix sentit. Es pot fer una bola i guardar-la a la nevera durant la nit.

L'endemà estendrem la pasta de brioix cannàbica amb un gruix de 1 cm, abans de replegar els costats per formar un quadrat. Repetirem l'operació tres vegades treballant i replegant la pasta abans d'aplicar la crema de marihuana.

Degut a la seva composició el Dawamesk podrà endurir-se si no es conserva en un lloc fresc, haurem deixar-lo reposar algunes hores a temperatura ambient o amb bany maria, per obtenir una textura més mal·leable. Untem la crema amb uns 2-3 cm de gruix i podrem, si ens ve de gust, posar algunes nous triturades en la crema de marihuana per donar-li un toc personalitzat.

Ens queda únicament enrotllar la pasta en forma de cargol que tallarem en diversos trossos per posar-los en un motlle untat amb mantega.

Després d'haver deixat reposar la massa unes 3 hores a temperatura ambient, cobert per un drap de cuina, posarem el brioix al forn a una temperatura de 150°C durant 15 minuts (escalfar prèviament el forn durant 10 minuts).

El nostre Brioix de Dawamesk, a punt per a ser assaborit!... i serà perfecte per anar acompanyat d'una tassa de te, cafè o també per acabar un àpat entre amics de forma original i refinada.

Un altre exemple de preparacions culinàries de Dawamesk: Formar boles de 2 a 4 grams, es deixen al congelador durant uns minuts fins a tenir una textura sòlida, per després submergir-les en la xocolata negra fosa, abans de deixar que es refredi. D'aquesta manera tindrem una presentació diferent del brioix o brioix amb xocolata.

Us recomanarem que en el cas de ser consumidors novells de cànnabis cuinat, comenceu degustant una petita porció del Brioix de Dawamesk fins a trobar el punt òptim de consum adequat per a cada metabolisme. Cal recordar que la ingestió de cannabinoides és molt més efectiva i potent mitjançant la ingesta atès que es consumeixen el 100% dels cannabinoides que amb la combustió, en la que només s'aprofiten al voltant d'un 30%. Destacar sobretot que l'efecte no estarà present fins passada una hora de la ingesta de manera que NO US MENGEU EL BRIOX DE COP, per molt bo que sigui. Només una petita porció i esperem sempre 1h entre cada ingesta, que serà el temps que es triga a fer la digestió i notar els primers efectes.

I recordeu que depenent del tipus de cànnabis cultivat, ja siguin plantes de cànnabis Índica o Sativa, hi haurà un tipus d'efecte més índic o més satiu amb unes o altres propietats tant psicoactives com medicinals, sent ideal per als pacients de caràcter medicinal.