Què és el dry farming?

L'anomenat dry farming és un mètode de cultiu molt utilitzat a l'agricultura convencional (sobretot amb cereals) i que aplicat al cànnabis presenta molts avantatges respecte a les formes de cultivar tradicionals. De fet, moltes persones hauran sentit a parlar del cultiu de secà, ja que es tracta, en realitat, d'una tècnica centenària. Per tant, el dry farming per definició és aquell cultiu que no necessita ser regat per l'home, sinó que es beneficia de l'aigua que proporciona la natura, ja sigui a través de les pluges o a partir de fonts subterrànies.

En el cas dels cultius de cànnabis que s'estan desenvolupant a Califòrnia sota aquest mètode, concretament al comtat de Humboldt, es basen en la segona opció, ja que estan situats a prop de rius i les plantes absorbeixen l'aigua que s'acumula sota el sòl . Sembla impossible pensar que majestuoses plantes de cànnabis es puguin desenvolupar i oferir collites de qualitat sense que el cultivador hagi de regar-les, però és un mètode que funciona.

La lluita de Califòrnia contra les sequeres en els darrers anys és coneguda, i l'estat mateix desvia el 80% dels recursos hídrics a l'agricultura. Com una àrea que realment necessita una solució eficaç al problema de la conservació de l'aigua, granges de cànnabis específiques estan guanyant una gran notorietat després de fer plantacions amb èxit mitjançant tècniques de cultiu de secà.

I és que els resultats han estat més que encoratjadors, ja que les varietats de marihuana allà plantades no només compleixen el seu cicle i desenvolupen grans cabdells plens de resina, sinó que els cultivadors que practiquen aquest mètode asseguren que el seu perfil de terpens proporcionen una aroma i sabor que són d'una qualitat superior.

Per què els cultivadors a Humboldt s'estan passant al dry farming?

El comtat de Humboldt potser no és el lloc “ideal” per cultivar cànnabis a causa de les seves condicions climàtiques; de fet, es tracta d'una regió muntanyosa costanera amb un clima més aviat fred, i que està coberta de boira la major part de l'any.

Els que hi viuen s'han acostumat a les abundants pluges fins i tot a l'estiu i a les grans dosis de dies ennuvolats. De fet, l'aeroport de la zona, situat a la ciutat que  es diu Arcata, és un dels que més vols cancel·len anualment a causa de la boira constant.

El clima per descomptat no va ser el motiu pel qual als anys 70 molts cultivadors es van mudar a aquesta regió i la van convertir en la meca del cànnabis dels EUA i una referència a nivell mundial. La raó d'aquest fenomen va ser que aquest territori vast i inhòspit oferia unes condicions idíl·liques per a aquells que es van aventurar en aquesta activitat durant l'anomenada 'guerra contra les drogues': una regió que permetia a breeders i cultivadors fer la seva activitat de forma aïllada i discreta, ja que la geografia del terreny els ocultava de mirades indiscretes.

Una forma de cultivar més respectuosa per al medi ambient

Tot i això, moltes coses han canviat en 50 anys. I la progressiva regularització del cànnabis a Califòrnia (primer a l'àmbit medicinal i l'any 2018 també al recreatiu) ha fet que els cultius de marihuana en aquesta zona siguin cada vegada més nombrosos i de més envergadura.

A conseqüència d'això, la petjada ecològica d'aquestes pràctiques s'ha començat a notar, especialment pel que fa a la quantitat d'aigua necessària per abastir el reg de les granges. Una problemàtica que ha afectat els rius i l'ecosistema que sostenen, especialment, la població de salmons de la zona.

La comunitat de grangers que viuen a Humboldt ha sabut entendre la importància de preservar el medi natural en què estan integrats, i que alhora és el marc que els permet realitzar la seva activitat. Per això, alguns han començat a estudiar mesures per reduir l'impacte mediambiental de les plantacions, promovent mètodes com el cultiu regeneratiu, utilitzant productes biodegradables i, més recentment, implementant el dry farming com a forma de reduir el consum d'aigua per al regadiu.

Cal destacar que un estudi recent realitzat per la Universitat de Berkley afirma que la planta de la marihuana en realitat no és tan “assedegada” com altres espècies vegetals. De fet, els cultius de cànnabis a l'exterior consumirien la mateixa quantitat d'aigua aproximadament que els de tomàquets; de fet, els investigadors estimen que una sola gran granja d'ametllers a la Vall Central de Califòrnia utilitza 33 vegades més aigua que totes les granges de cànnabis amb llicència del comtat de Humboldt combinades.

D'altra banda, sembla que el consum d'aigua ha disminuït des de l'aprovació de la llei per al cànnabis recreatiu a Califòrnia (la coneguda com a Proposició 64 aprovada el 2016). A partir d'aquesta regularització, cada vegada hi ha menys granges il·legals (tot i que encara són nombroses), i per tant, hi ha un control més gran sobre l'aigua que s'obté de pous o es deriva del riu als cultius.

Com és el procés per cultivar a dry farming?

Els grangers que han emprès aquesta forma de cultiu a Humboldt ho han fet aprofitant les característiques particulars d'una vall propera a l'Eel River, un riu d'uns 315 km de llarg al nord-oest de Califòrnia que, juntament amb els seus afluents, formen una de les conques hidrogràfiques més grans de l'estat. Eel River proporciona una recàrrega de les aigües subterrànies i és un enclavament ideal per fer aquest tipus de cultiu de secà, ja que les plantes es beneficien de l'aigua del nivell freàtic i per això no cal el reg.

Com acabem d'esmentar, aquest mètode requereix un emplaçament que compleixi certs requisits, per això, les plantes han d'estar ubicades en una zona on puguin tenir accés a l'aigua de forma natural. En el cas d'aquests cultivadors del Triangle Esmeralda (la regió productora de cànnabis més gran dels Estats Units i que inclou els comtats de Humboldt, Trinity i Mendocino) el que han fet és plantar el cànnabis en un terra al·luvial, que és el substrat que es genera a partir de materials transportats i dipositats a les rodalies dels rius a les valls interiors.

Són sòls recents (geològicament parlant) i l'estructura dels quals varia en composició; però ben aprofitats permeten una alta productivitat en agricultura, ja que el gran percentatge de terreny llimós permet que la planta enviï arrels profundes per accedir de manera natural al nivell freàtic on s'emmagatzema l'aigua.

Igual que les vinyes, l'estrès natural del dry farming produeix collites de cànnabis més expressives, amb aromes i sabors profunds i potències accentuades.

Com preparar el terreny per a un cultiu en dry farming?

Perquè el dry farming funcioni en aquest cas, cal treballar aquest sòl per assegurar que permeti el drenatge tant de l'aigua com del vapor que puja cap a les capes superiors del substrat. Això passa especialment els dies de més calor en temporada, ja que les elevades temperatures fan que les aigües subterrànies s'escalfin i s'evaporin. A causa d'aquest fenomen, les arrels de les plantes poden absorbir aquesta humitat i això les manté hidratades.

Atès que els cultivadors no aporten la fertilització a través del reg, cal adobar el terreny amb adobs sòlids i orgànics durant l'hivern, per assegurar que les plantes tinguin tot l'aliment que necessiten per desenvolupar-se i oferir bones collites. Més tard, a mesura que s'acosta la temporada, es treballa la terra per aconseguir la textura desitjada que permetrà una bona filtració. A la primavera, coincidint amb els nivells d'aigua subterrània quan són més alts, es passen les plantes de l'hivernacle (on s'han arrelat en el cas de ser clons o germinat si són llavors) a la terra.

Cal tenir fe en el procés

De fet, per a alguns cultivadors amb més de dues dècades d'experiència en cultius tradicionals amb regadiu no ha estat fàcil adaptar-se a aquest mètode. I és que les primeres setmanes de les plantes són dures de veure: l'estructura radicular encara no és massa extensa i les plantes són petites, i per tant més fràgils, per la qual cosa comencen a presentar signes de carències i estrès hídric.

El primer impuls dels grangers que s'inicien en aquesta tècnica és regar-les per evitar que morin i així salvar la collita. Tot i això, saben que han de tenir fe en el procés i esperar que aquesta situació es reverteixi. Efectivament, això acaba succeint i a les poques setmanes les plantes comencen a brollar amb noves fulles i millorar el seu aspecte, una mena de "baptisme de foc" que les enforteix i fa que creixin sanes i amb gran vigor.

Tot i això, cal remarcar que per el dry farming pot ser que no sigui el millor per a les genètiques autoflorescents, ja que el seu període vegetatiu no supera les 3 o 4 primeres setmanes de vida de la planta. Per aquest motiu, un inici d'aquest tipus seria fatal per a una varietat Auto, ja que no compta amb el marge de recuperació que sí que permeten les varietats fotodependents.

En termes generals, aquestes genètiques funcionen millor si són similars a les que provenen de sòls àrids de l'Àsia central, genètiques molt resistents després de milers d'anys d'evolució en condicions de manca d'aigua. A més, aquestes varietats es caracteritzen per la seva aroma profunda i penetrant; i les seves quantitats abundants de terpens.

Quins són els beneficis del dry farming?

El dry farming permet a la planta utilitzar la quantitat exacta d'aigua que necessita per realitzar els seus processos metabòlics, per la qual cosa el cànnabis cultivat sota aquest mètode desenvolupa cabdells plens de resina amb alt contingut en cannabinoides.

Un dels avantatges principals és la qualitat del producte quant a aroma i sabor, ja que, en no utilitzar cap tipus de fertilitzant o adob líquid, el perfil de terpens (les molècules aromàtiques) s'expressa en tota la seva esplendor; no hi ha altres elements que puguin enterbolir o modificar-ho. Es tracta de flors amb un sabor net, fidel a la seva aroma única i original de cada varietat. A més, el dry farming no afecta la quantitat final collida, ja que com acabem d'esmentar, les plantes reben tot allò que necessiten en les quantitats òptimes i per tant es desenvolupen completament.

A més, en un terra més sec les males herbes es tornen un problema molt menor. Encara millor, els cultius secs no atrauen tan fortament les plagues d'insectes. Això significa menys empleats, menys manteniment i menys coses que poden sortir malament (sempre que l'evaporació no esgoti els nivells d'humitat del terra). En tot cas, redefineix l'art de cultivar cànnabis, ja que permet als agricultors dedicar-se a les plantacions a temps parcial, sense necessitat d'una vigilància constant. I en molts sentits, això és perfecte per al cultivador de cànnabis professional.

Conclusions: un exemple a seguir?

A mesura que l'onada reguladora avança a nivell global, més gran és el nombre de plantacions de cànnabis (incloses les de gran escala) que apareixen. En especial, en els darrers cinc anys, hem estat testimonis de com els cultius de varietats riques en CBD s'han implementat de manera important a països com Itàlia o Suïssa. El dry farming podria ser una alternativa més ecològica i respectuosa per als cultius extensius de cànnabis que permetria reduir l'impacte al medi i aconseguir un producte de qualitat.

Atès que la indústria del cànnabis als EUA va un pas endavant respecte a la de la majoria de països al món, potser hauríem d'aprofitar la seva experiència per extreure algunes lliçons per endavant i crear entre tots una forma més conscient de cultivar aquesta planta mil·lenària. És possible que la tècnica no proporcioni els beneficis lucratius dels mètodes de cultiu basats en regadiu. Però també és probable que l'agricultura de secà es converteixi en una de les solucions que ens ajudin a combatre l'escassetat d'aigua que sembla que està destinada a arribar.

-----

Referències:

• Cannabis farms in California rely on wells outside of regulated groundwater basins. Christopher Dillis, Van Butsic, Jennifer Carah, Samuel C Zipper, Theodore Grantham. 21 July 2021