Flavonoides i cànnabis

Les diferents varietats de cànnabis contenen centenars de compostos (el nombre exacte és difícil de conèixer), cadascun d’ells amb les seves característiques i propietats. Segur que sovint haureu sentit parlar de cannabinoides, terpens i flavonoides com a components de la planta, amb els dos primers ocupant gran part de l’interès general. No obstant això, què són els flavonoides? Com actuen i per a què serveixen? En aquest article donarem resposta a aquestes preguntes sobre els flavonoides. S’estima que representen un 10% del total de substàncies produïdes per la planta, i un 2,5% del pes sec en fulles i flors.

Els flavonoides són responsables del color en les flors, tiges i fulles

Els flavonoides són responsables del color en les flors, tiges i fulles

Què són els flavonoides?

Descrits per primera vegada per Robert Doyle (1664), el primer flavonoide va ser identificat – la citrina – pel premi Nobel Szent-Györgyi el 1930. Avui en dia, “flavonoides” és el nom amb què es coneix a un ampli ventall de metabòlits secundaris (fitonutrients) presents en les plantes terrestres, també en algunes algues. Al haver-hi una enorme diversitat tant en la biosíntesi com en la composició química d’aquests compostos, es calcula que són més de 5.000 els que es poden trobar en plantes, fruites i verdures (algunes fonts fins i tot apunten a 9.000 o més).

A més, sabem que les seves funcions metabòliques dins de l’organisme de plantes i animals (i per descomptat d’humans) són de gran importància, per la qual cosa – com veurem més endavant – ha multitud d’estudis sobre les propietats i aplicacions dels flavonoides, així com de la seva síntesi.

Les belles coloracions tardorenques es deuen en part als flavonoides

Les belles coloracions tardorenques es deuen en part als flavonoides

El seu nom prové del llatí flavus, que significa “groc”, i es troba directament relacionat amb la funció d’aquestes molècules en les plantes, que és com a pigments (no verds sinó grocs, blaus o vermells) de les parts aèries de les plantes utilitzats per a diferents propòsits:

  • Atracció d’insectes pol·linitzadors
  • Captació de determinades longituds d’ona de la llum
  • Protecció enfront de raigs UV
  • Regulació del cicle cel·lular
  • Intervenció en el transport d’auxines
  • Defensa davant herbivorisme

Els flavonoides donen aquestes espectaculars tonalitats en fruites, verdures i plantes, i per descomptat són responsables dels colors en el cànnabis, com ja vam veure en el nostre article dedicat a ells. Les genètiques Purple, per exemple, solen contenir gran quantitat d’antocianines. La concentració de flavonoides depèn de diversos factors, especialment relacionats amb la genètica i amb les condicions de cultiu (cicle lumínic, temperatura,…).

Estructura bàsica de les antocianines, un tipus de flavonoide

Estructura bàsica de les antocianines, un tipus de flavonoide

Classificació dels flavonoides

Principalment, i d’acord amb l’estructura del seu esquelet i la seva via metabòlica, el flavonoides es classifiquen en tres grans grups: Flavonoides, Isoflavonoides i Neoflavonoides. No obstant això, dins de cada un d’aquests grups trobem diferents classes principals, depenent ja dels seus grups funcionals:

  • Calcones: atracció d’insectes pol·linitzadors a través de la coloració de les flors
  • Flavanones: de color groc, es troben en flors com la prímula o en la pell del raïm
  • Flavonols: presents en fulles i flors, té relació amb la protecció davant raigs UV
  • Flavandioles: poden trobar-se en plàtans, alfals o vesc crioll
  • Antocianines: pigments hidrosolubles que donen a fulles i flors coloracions vermelles, blaves i violetes, com per exemple en baies i fruits del bosc
  • Tanins: macromolècules (polímers) formades per antocianidines. Presents en el te, donen un sabor astringent i protegeixen la planta de ser pastura d’animals herbívors

La classificació dels flavonoides és complicada donada la seva gran diversitat quant a estructura molecular i síntesi pel que, coneixent aquests grans grups, podem fer-nos una idea de la multitud de propietats que presenten aquests compostos, i del complexa que pot ser la seva classificació depenent dels aspectes o paràmetres escollits.

Els fruits del bosc contenen una gran quantitat de antocianines

Els fruits del bosc contenen una gran quantitat de antocianines

Flavonoides en el cànnabis

Com sabem, a part de cannabinoides i terpens, el cànnabis també conté flavonoides, alguns d’ells exclusius d’aquesta planta. Es troben en diferents concentracions principalment en les flors, encara que també en tiges i fulles (no s’han trobat en llavors ni en arrels). Com hem vist, protegeixen la planta enfront de plagues, raigs UV i animals herbívors, a més d’atorgar-los la seva pròpia personalitat pel que fa a color, olor i sabor. Són per això uns compostos molt importants per a la supervivència de la planta, a la qual al seu torn donen un caràcter únic. Exemples clars d’això són genètiques com Grand Daddy Purple o Peyote Purple, amb els seus característics i espectaculars colors.

No obstant això, i en gran part a causa de la prohibició, es necessiten més estudis sobre el contingut de flavonoides en el cànnabis per poder precisar quins són els més comuns. Dels més de 20 flavonoides trobats en el cànnabis fins ara, els següents compostos destaquen per la seva concentració, sent alguns d’ells – les anomenades cannaflavines – exclusius d’aquesta planta:

  • Cannaflavines A, B i C: produïts exclusivament per la marihuana, aquests compostos actuen sobre la via inflamatòria de les prostaglandines, el que significa que tenen efectes antiinflamatoris (demostrats en laboratoris) més potents que, per exemple, l’aspirina. A més, aquest efecte – compartit amb altres terpens i cannabinoides – crearia una major sinergia entre les diferents substàncies. Fins ara, la major part d’estudis s’han centrat en la cannaflavina A.
  • Vitexina: detectada en majors concentracions en plàntules que en exemplars adults, pot ser útil per inhibir la peroxidasa tiroïdal i tractar la malaltia de la gota.
  • Isovitexina: es tracta d’una flavona amb propietats similars a l’anterior.
  • Apigenina: Actua sobre els receptors de GABA (igual que els cannabinoides), proporcionant efectes sedants i ansiolítics. A més, és especialment útil durant els trasplantaments d’òrgans en reduir els efectes no desitjats d’un immunodepressor utilitzat en aquests casos, la Ciclosporina A. En estudis amb rosegadors s’han demostrat propietats antioxidants, antiinflamatòries i anticancerígenes, anul·lant el creixement de tumors.
Exemplar de cànnabis de fulla verda i flor o cabdell morat

Exemplar de cànnabis de fulla verda i flor o cabdell morat

  • Kaempferol: Útil per tractar quadres depressius, igual que alguns cannabinoides. Se li atribueix una acció preventiva davant malalties coronàries o càncer, a més de propietats antioxidants i antiinflamatòries.
  • Quercetina: es troba en gairebé totes les plantes vasculars, proporcionant efectes antiinflamatoris, antimutagènics, antivirals, antifúngics i antioxidants.
  • Orientina: comú en les plantes de cànnabis i de te, és un potent antioxidant, un autèntic carronyer dels radicals lliures. Posseeix també propietats antibiòtiques i antiinflamatòries, així com anticancerígenes.
  • Luteolina: amb efectes similars a l’anterior, també sembla entrar en sinergia amb la resta de compostos.
  • Beta-sitosterol: aïllat per primera vegada precisament de la planta de cànnabis, aquest fitoesterol redueix el nivell de colesterol i preveu malalties coronàries.

Propietats i aplicacions dels flavonoides

Per descomptat, i encara que igual que molècules com el CBD no són psicoactius, els efectes d’aquests metabòlits polifenòlics juguen el seu paper en l’anomenat efecte entourage o seguici, pel que els diversos compostos presents en el cànnabis entren en sinergia i potencien i modulen les seves propietats. A més, i per si sols, se sap de les propietats antioxidants, antiinflamatòries i anticancerígenes dels flavonoides des de fa anys, propietats que són aprofitades per animals i persones al nodrir-se de plantes, fruites o verdures.

En cas de voler aprofitar les seves propietats menjant fruites i verdures, cal tenir en compte un parell de coses, com que la major concentració normalment és a la pell, o que en coure els aliments es perden gairebé tots els flavonoides en ser aquests hidrosolubles, sent preferible ingerir els aliments crus.

Salut!

Estudis i publicacions sobre flavonoides consultats per aquest article:

  • Cannabis sativa: The Plant of the Thousand and One Molecules, Christelle M. Andre, Jean-Francois Hausman, Gea Guerriero
  • Medicinal Properties of Cannabinoids, Terpenes, and Flavonoids in Cannabis, and Benefits in Migraine, Headache, and Pain: An Update on Current Evidence and Cannabis Science, Baron EP
  • Polyketide synthases in Cannabis sativa L., Isvett Josefina Flores Sanchez
  • Cannabis Pharmacology: The Usual Suspects and a Few Promising Leads. Advances in Pharmacology, Russo, E., Marcu, J.
  • New Methods for the Comprehensive Analysis of Bioactive Compounds in Cannabis sativa L. (hemp), Federica Pellati, Virginia Brighenti, Johanna Sperlea, Stefania Benvenuti
  • Flavonoid Glycosides and Cannabinoids from the Pollen of Cannabis sativa L., Samir A. Ross, Mahmoud A. ElSohly, Gazi N. N. Sultana, Zlatko Mehmedic, Chowdhury F. Hossain, Suman Chandra
  • PKS Activities and Biosynthesis of Cannabinoids and Flavonoids in Cannabis sativa L. Plants, Isvett Josefina Flores-Sanchez, Robert Verpoorte
  • Flavonoid variation in Cannabis L., M.N Clarck, Bruce A. Bohm
  • Biologically active cannabinoids from high-potency Cannabis sativa, Radwan MM, Elsohly MA, Slade D, Ahmed SA, Khan IA, Ross SA
22 de febrer de 2019 | Cannabis terapèutic
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *