Hashishene: El nou terpè de la marihuana

Llista de continguts

Els terpens i l'haixix

Com sabem, els terpens són els responsables del sabor i fragància de la gran quantitat d'espècies vegetals que els produeixen. Es tracta d'una àmplia classe d'hidrocarburs orgànics derivats de l'isoprè que conformen el gruix de les resines i olis essencials de les plantes, que els hi donen els seus característics sabors i olors. Són també anomenats terpenoides quan han sofert un procés d'oxidació o reestructuració química. Com també sabem, molts dels terpens del cànnabis contenen efectes de gran valor medicinal.

A mesura que la floració de la planta de marihuana avança, més i més terpens són secretats en els caps dels tricomes, de manera que el perfil de terpens de la planta va variant conforme aquesta madura. Passa el mateix en l'assecat i el curat de la marihuana, una vegada collida, l'oxidació i parcial descarboxilació a la qual està sotmesa durant aquests processos fa que el seu rang de terpens variï amb el temps. Uns terpens es degradaran més ràpidament que d'altres, així que la ràtio en relació als més de 100 terpens trobats al cànnabis patirà variacions, tret que l'herba estigui envasada al buit i perfectament conservada. Això explica com el gust i olor d'una varietat de marihuana en concret va evolucionant al llarg de l'assecat i el curat.

Bé, qualsevol aficionat a les extraccions s'haurà adonat que, en concentrar la matèria vegetal d'una varietat en concret, l'extracte resultant perd gran part del sabor i olor característics de la marihuana del qual procedeix, tenint tots els concentrats un sabor gust molt més semblant entre si que el mostrat per les diferents herbes utilitzades. Això succeeix especialment en usar matèria vegetal seca per a l'extracció, ja que com hem vist en els nostres articles sobre les tècniques Fresh Frozen o Fresh Chilled els concentrats tenen un sabor molt més fidel al de l'herba en vida quan la matèria vegetal processada és en fresc, sense assecar. D'alguna manera, el fet d'aïllar i concentrar els tricomes ens porta a restringir en gran mesura el ventall de terpens, que no deixa de representar la "personalitat" pròpia de cada mostra. Però, per què passa aquest fenomen?

Estudi sobre el Beta-mircè i el "Hashishene"

Un estudi publicat a finals del 2014 per Jean-Jaques Filippi, Marie Marchini, Céline Charvoz, Laurence Dujourdy i Nicolas Baldovini ( "Multidimensional analysis of cannabis volatile constituents: Identification of 5,5-dimethyl-1-vinylbicyclo [2.1.1] hexane es a volatile marker of hashish, the resin of Cannabis sativa L. ") sembla haver trobat la resposta a aquesta qüestió en la degradació d'un terpè en particular, que produiria al seu torn un inusual monoterpè (5,5-dimetil-1 -vinilbiciclo [2.1.1] hexà) que seria el responsable del "gust de haixix" tan característic en la majoria d'extraccions de resina elaborades a partir de marihuana seca i rovellada. Els cinc investigadors proposen en el seu estudi un nom per a aquest particular monoterpè, que no podia ser un altre que "hashishene". Malgrat que la reestructuració del mircè en 5,5-dimetil-1-vinilbiciclo [2.1.1] hexà ja havia estat identificada per Robert S.H. Liu i George S. Hammond el 1965 (patent US 3.380.903 A), aquest fenomen no s'havia observat abans en mostres d'haixix.

Marihuana i haixix presenten diferents terpens

Els constituents volàtils de les mostres emprades per dur a terme aquest estudi (flors fresques, seques i haixix) van ser investigats amb tècniques de microextracció en fase sòlida (HS-SPME) i de cromatografia de gasos (GC-MS, GC × GC-MS), mostrant clares diferències en el perfil de terpens entre les mostres de herba i d'haixix, principalment com a resultat d'un procés de foto-oxidació que ocorre durant l'assecat de la matèria vegetal i el procés d'extracció. Així, les mostres d'haixix analitzades van mostrar contenir considerables quantitats d'un rar monoterpè, provinent de la degradació (reestructuració) del mircè. Més encara, els investigadors pensen que aquest monoterpè és gairebé exclusiu de les plantes de cànnabis, de manera que proposen batejar aquest terpè (encara sense nom) com "hashishene".

Vegem amb una mica més de detall què és el mircè (o beta-mircè) i com es degrada en hashishene.

Què és el beta-mircè ?

El beta-mircè és un hidrocarbur natural (7-Metil-3-metilè-1,6-octadiè), més concretament un dels monoterpens més importants trobats en el cànnabis (encara que es troba present en altres vegetals com el llúpol, el julivert o el llorer) i extensament utilitzat en la fabricació de perfums i colònies a causa del seu plaent aroma, tot i que és inestable en contacte amb l'aire i tendeix a polimeritzar. El seu nom prové de la Myrcia sphaerocarpa, una planta medicinal originària del Brasil amb alts continguts en mircè.

El mircè actua també com a precursor d'altres terpens, ajudant en la seva formació i potenciant les seves propietats antibiòtiques. Es creu que juga un paper molt important en els efectes del cànnabis sobre l'usuari. Un estudi del 1997 (Suïssa) va demostrar que el mircè era un dels terpens més comuns entre 16 varietats de marihuana, arribant a significar el 50% del contingut en terpens de determinades mostres.

El mircè canvia la permeabilitat de les parets cel·lulars, permetent una més eficient absorció de cannabinoides per part del cervell, i modulant així l'efecte d'una manera similar al CBD. Es creu també que el mircè potencia els efectes del THC, CBD i CBG.

Les aplicacions medicinals del mircè són nombroses: redueix dolor i relaxa els músculs, posseeix propietats antidepressives, antiinflamatòries, anti-microbianes, antisèptiques, antioxidants i anti-cancerígenes. Frena el creixement de bacteris i inhibeix la mutació en les cèl·lules, un aspecte crucial en la lluita contra el càncer. Redueix els espasmes musculars i fins i tot és utilitzat en casos de psicosi pel seu potent efecte calmant.

El seu aroma és complex, terrós, balsàmic i especiat, amb notes a raïm, préssec, vainilla, herba, fusta i pebre. Tant l'olor com el sabor es dissipen a elevades temperatures.

Beta-mircè:

Nom: 7-Metil-3-metilè-1,6-octadiè
Fórmula: C10H16
Pes molecular: 136.23404 g/mol
Punt de descarboxilació: 115-145 °C (239-293 °F)
Punt d'ebullició: 168 °C (334 °F, 442 ºK)
Pressió crítica: 2421.88 kPa
Dosi letal: >5g/kg

Usos terapèutics del mircè:

Analgèsic - Disminució del dolor
Antibacterià - Frena el creixement bacterià
Anti-diabètic - Mitiga els efectes de la diabetis
Antiinflamatori - Reducció sistèmica de les inflamacions
Anti-Insomni - Ajuda a tractar trastorns del son
Anti-proliferatiu / Anti-mutagènic - Inhibeix la mutació en cèl·lules, incloses les cancerígenes
Anti-psicòtic - Efecte relaxant, calma els símptomes de la psicosi
Anti-espasmòdic - Redueix espasmes musculars

El hashishene com a reestructuració del beta-mircè

Sabem que el cànnabis conté altes concentracions de mono i sesquiterpens; alfa i beta-pinè, beta-mircè i limonè són els monoterpens més comuns, mentre que els sesquiterpens predominants són el beta-cariofilè i l'alfa-humulè. 7 de les 10 mostres emprades per a aquest estudi portaven grans quantitats de beta-mircè (19,5-28,7%) però, què va passar amb les mostres d'haixix?

Després d'una primera sèrie d'anàlisi, els investigadors van trobar quantitats considerables d'un monoterpè molt poc comú (5,5-dimetil-1-vinilbicicle [2.1.1] hexà) abans de eluir l'alfa-pinè. Aquest descobriment va ser sorprenent, ja que aquest compost només havia estat aïllat un cop abans d'aquest estudi - encara que va ser identificat per primera vegada en l'espècie Boswellia - i havia estat com a constituent de l'oli essencial de Mentha cardíaca L.

En una segona sèrie d'anàlisi, el hashishene va ser trobat en pràcticament totes les mostres d'haixix entre els constituents apolars més abundants (1,1-19,4%), mentre que va ser detectat (en cas de ser-ho) en quantitats ínfimes en les mostres de matèria vegetal. Un total de 186 constituents van ser identificats en aquest estudi.

L'haixix presenta altes concentracions en hashishene

Abans d'aquest estudi, el beta-mircè ja havia estat considerat com un dels constituents volàtils més abundants en el cànnabis, sent proposat com a marcador específic per a la marihuana. D'acord amb les conclusions d'aquest estudi, la presència de hashishene estaria directament relacionada amb la de beta-mircè en les mostres de cabdells de marihuana frescos. Els investigadors proposen que l'exposició a la llum solar podria ser una de les causes directament relacionades amb la re-estructuració del mircè en hashishene, recolzant així la teoria de l'origen fotolític del hashishene.

Totes les mostres d'haixix van mostrar una major diversitat en terpens oxigenats que les de cabdells, i molts dels alcohols, aldehids i acetones trobades en elles estarien relacionades amb els hidrocarburs presents en la matèria vegetal. Van observar que molts derivats oxigenats provenien de fet dels terpens inicials, més concretament d'un procés de foto-oxidació d'aquests últims. D'aquesta manera, la foto-oxidació dels terpens portaria a la formació d'hidroperòxids al·lílics, que aviat generaran alcohols en perdre un àtom d'oxigen.

Síntesi de hashishene a partir de mircè amb llum UV

Altres compostos volàtils trobats en una àmplia proporció en les mostres d'haixix van ser derivats del cariofilè i el humulè (tots dos sesquiterpens) a més d'alcans, èsters, àcids grassos o alcohols, tots ells provinents d'un procés d'isomerització, deshidratació, ciclizació i foto-oxidació provocat durant la fabricació d'haixix.

Els investigadors proposen canviar el nom al monoterpè 5,5-dimetil-1-vinilbicicle [2.1.1] hexà - una reestructuració fotolítica del beta-mircè - com "hashishene" a causa de la seva escassa presència en altres olis essencials i la seva gran abundància en l'haixix.

Hashishene: