Història de la White Widow

White Widow és una varietat de marihuana llegendària i de sobres coneguda per la immensa majoria de fumetes. Qui no n'ha sentit parlar? Qui no ha degustat la Vídua Blanca o algun creuament de la White family? A molts fumetes old school ara mateix segur els vénen al cap records dels seus primers viatges - a Holanda - amb White Widow.

White Widow és considerat un híbrid entre una planta Brazilian Sativa Landrace i una South Indian Índica, una genètica que va aparèixer en escena el 1995 com si d'un huracà es tractés guanyant la High Times Cup holandesa en un moment en què predominaven plantes com Skunk, Northern Lights o Haze. Avui t'expliquem tot allò que sabem sobre el seu origen.

Context històric de White Widow

Avui volem convidar-te a reflexionar sobre l'origen de la varietat de marihuana WW i seguir una mica el rastre des dels seus inicis, ja que avui dia se'n segueixen trobant llavors i creuaments en multitud de catàlegs de bancs de llavors, com White Widow de Green House, Medical Seeds, Dutch Passion o Black Widow del banc Mr Nice, i continua existint encara força misteri sobre els seus orígens i els del seu creador... en el que segur que coincidim la majoria de potheads és que White Widow ha estat, i és, un punt d'inflexió en la història de la marihuana, a més del pilar fonamental per a la creació d'una infinitat d'híbrids (anomenats “família blanca”). White Widow és la planta de marihuana que va marcar un abans i un després al breeding de cànnabis, sent el cooperador necessari per a l'aparició de moltíssims nous bancs de llavors.

A finals dels 80 no existien plantes amb enormes diferències i alta variabilitat de terpens com avui dia; les varietats satives destacaven per sobre de tot i el Haze estava de moda, com ho seguiria estant en els anys següents juntament amb les genètiques Skunk i Northern Lights. En aquesta època gloriosa, a Holanda i Suïssa es permetien cultius a gran escala, mentre que els cultius de marihuana d'exterior per a autoconsum es duien a terme en terrasses, patis o horts sense el nerviosisme o la paranoia actual, ja que el veí no sabia el que era una planta de marihuana, els lladres de plantes no existien i la policia rares vegades sabia distingir una planta de cànnabis d'una tomaquera.

White Widow, juntament amb NL i Skunk, va ser una de les genètiques que va acabar de consolidar el cultiu indoor a Europa. Com hem mencionat anteriorment, en aquesta època la majoria de plantes comptaven amb gran vigor i trets força salvatges (influència landrace), pels quals l'adaptació als cultius d'interior no era un denominador comú, juntament amb llargues floracions i baixos rendiments. La majoria de plantes on eren capaces de mostrar la seva màxima esplendor era sota el sol i només en aquells climes més propicis. White widow podia cultivar-se perfectament sota làmpades de cultiu HPS, amb una altura continguda i una producció excel·lent de cabdells com roques que de seguida entraven pels ulls, gens comparables als que produïen la majoria de plantes satives. Amb White Widow es podien realitzar diversos cultius a l'any amb uns resultats excel·lents en pes i resina, una cosa inusual fins ara i que el mercat dels Coffee Shops va saber aprofitar.

Característiques de la genètica de marihuana White Widow

White Widow és fàcil de cultivar, és una planta ràpida amb gran resistència a les inclemències meteorològiques i té una alta tolerància a possibles errors de cultiu. La majoria d'ocasions és capaç d'assimilar un alt contingut en nutrients (excessos) finalitzant sense problema la seva floració amb un rendiment notable de cabdells totalment coberts de resina. L'efecte de White Widow és contundent i es fa notar al cap de poc temps, la pujada és enèrgica i alegre en baixes dosis amb un final molt relaxant i pacificador. És, doncs, una varietat de marihuana que no arriba a trasbalsar el fumador com solien fer les genètiques Haze de l'època o algunes Skunk de fenotips més satius, amb efectes sense sostre que de vegades generaven taquicàrdia o ansietat. Quant a propietats organolèptiques, destaquen les aromes especiades i un matís picant amb un fons enfustat, de vegades confós amb OG en l'actualitat.

Fins i tot avui, White Widow segueix sent la "eina de treball" per a molts bancs i productors de llavors. La seva facilitat i versatilitat a l'hora de treballar-hi juntament amb la seva aptitud combinatòria per hibridar està més que consolidada. Destaquen la seva estabilitat sexual (fermesa en sexe), la seva capacitat per escurçar de manera significativa els temps de floració de la seva descendència i que no és una planta intrusiva quant a terpens, deixant predominar les aromes de l'altre parental de l'híbrid. Només aquells usuaris més experimentats i coneixedors de la genètica White es poden adonar si una varietat ha estat hibridada amb Widow pel seu aspecte i el seu peculiar retrogust, ja que és difícil d'apreciar.

Origen de la marihuana White Widow

Darrere de la il·lustre criatura de què et parlem avui, i per poder furgar una mica en els seus possibles orígens, és impossible fer-ho sense esmentar i treure a la palestra Ingemar, Scott Blakey i Arjan Roskam. A continuació t'expliquem la veritat de cadascun d'aquests tres personatges icònics de l'escena cannàbica. La polèmica està servida:

Ingemar

Ingemar (De Sjamaan) ha estat un pioner en molts aspectes, un cultivador holandès dels anys 80 apassionat del cultiu exterior que va treballar molt en l'aclimatació de plantes al dur clima holandès, fabricava fins i tot els seus propis fertilitzants orgànics (el que avui anomenem Living Soil ). Els seus treballs en cel obert poden ser l'explicació del perquè WW és una genètica molt resistent als cultius d'exterior, sobretot als fongs. Ingemar va ser un gran activista de la marihuana medicinal i va subministrar cànnabis de forma altruista durant el període de criança de White Widow. En una entrevista realitzada per a una publicació alemanya fa uns lustres podem trobar informació. Te la resumim:

A l'obligada pregunta sobre la genètica de W.W., Igemar va respondre: "Bé... això per descomptat és un secret! Puc dir-te que és de dues llavors que van ser criades i estabilitzades durant 6 anys abans de ser creuades i presentada el 1987, les llavors amb què es va crear WW van sortir d'una postura de charas."

Sobre la procedència de les llavors, la resposta va ser que provenien d'amics o de viatges: "En aquells moments a causa de la permissivitat holandesa el cultiu de cànnabis no era un gran problema, per a la producció de llavor es permetia cultivar a gran escala, tenia camps en què podia plantar milers per poder seleccionar el millor.White Widow és la primera planta de la línia blanca (White Family), produeix tanta resina que fa por fumar-la. L'únic que vaig fer va ser regalar producte sec a un coffeeshop que la va presentar en diferents copes cannàbiques i va guanyar. Quan vaig presentar la Great White Shark immediatament també va guanyar copa. Després vaig presentar la mateixa herba amb el nom de Peacemaker i va tornar a emportar-se una copa..."

Ingemar afirma que la genètica de White Widow de Green House Seeds és creació seva, que els parentals són els mateixos, "Sí, són els mateixos. Fa anys vaig donar a Arjan WW, ell és l'únic que té permís per utilitzar la planta i el nom."

Shantibaba

Scott Blakey, conegut per tots al món com Shantibaba, és un famós criador de cànnabis i gran viatger. Avui dia gestiona, entre altres empreses, Mr.Nice Seed Bank i CBD Crew. D'origen australià i fill d'un doctor en matemàtiques, ja als anys 80 amb ajuda del seu pare van instal·lar un cultiu indoor en un garatge (sembla que totes les companyies d'èxit sempre comencen en un garatge...) experimentant amb diferents varietats.

Passat un temps, Blakey va recórrer unes 40.000 milles al seu Royal Enfield per Àsia als anys 80, recol·lectant llavors de varietats locals de marihuana a l'Índia, Pakistan, Afganistan, Birmània... El 1986 va viatjar també per Sud-amèrica (Perú, Colòmbia, Equador , Bolívia, Xile i Els Andes) durant gairebé un any, ampliant la seva col·lecció genètica, que va treballar juntament amb Neville Schoenmakers fins aproximadament l'any 1998.

Cannabis als anys 80, la revolució holandesa

Si bé a nivell legal la dècada dels 80 no va representar un gran avenç pel que fa a la situació del cànnabis, a nivell social i del sector les coses avançaven a bon ritme. Gràcies a una legislació més amigable amb la marihuana que la dels Estats Units, Amsterdam s'erigia com a capital mundial de la planta i lloc on van néixer els primers bancs de llavors que encara avui coneixem. Avui t'expliquem tot sobre aquesta interessant dècada.

Després de tornar d'un dels seus viatges per l'Índia, va aterrar a Holanda. Als anys 90 va començar el seu camí al banc de llavors Green House Seeds del qual va arribar a ser copropietari juntament amb Arjan Roskam (1994), treballant juntament amb Ingemar i Neville creant WW.

Després d'un dels seus viatges va tornar a Holanda amb unes llavors trobades a Kerala, que més tard van ser usades com a parental per crear WW; aquestes llavors provenien d'un agricultor de la regió de l'Índia que la va treballar durant anys (possiblement un híbrid) per millorar els trets de manera selectiva i augmentar la producció de resina. Amb aquestes llavors i la femella brasilera, Shantibaba va crear l'original Widow que va treballar fins a ser presentada pel banc Green House Seeds el 1994.

D'aquest projecte amb Green House van sortir infinitat de genètiques com White Widow (Black Widow) i moltes més pertanyents a la White Family, com Great White Shark (Shark Shock), El Niño (La Niña) o White Rhino (Medicine Man). A causa de discrepàncies amb Arjan, va decidir marxar de Green House i associar-se amb Howard Marks i Neville per fundar Mr. Nice Seed Bank, on oferirien versions d'aquestes mateixes varietats de Green House (els noms que has vist entre parèntesis). Estem segurs, no va marxar amb les mans buides de la companyia sense còpies de les mares desenvolupades amb Ingemar, Neville i Arjan en la seva etapa a Green House Seeds.

Paraules de Shantibaba: "Vaig fundar la companyia Greenhouse Seed l'any 1995 i vaig guanyar la HTCC amb White Widow. Ara la dic Black Widow des que vaig començar a Mr Nice Seedbank. Conec Ingemar i vaig treballar amb ell en el passat, no és un criador de cànnabis (Breeder), és un bon cultivador en terra mare, fins on jo sé, mai no va proveir amb llavors cap conegut, per la qual cosa no puc opinar sobre les llavors que ven, mai va crear la seva fama a partir de llavors. Utilitza el nom (en aquest cas White Widow) com ho fa la majoria de la gent..."

Arjan Roskam

Arjan Roskam (The King of Cannabis), és actualment propietari de la companyia Green House (Coffee Shops i banc de llavors) juntament amb StrainHunters i Green House Feeding, un personatge amb infinitat de seguidors i detractors. És una persona molt activa avui dia, i no és difícil seguir les seves aventures i negocis a través de les seves xarxes socials. La seva darrera gran aportació genètica a la comunitat, i rotund èxit de vendes, va ser l'aclamada Super Lemon Haze.

Segons Arjan: "Ingemar (De Sjamaan) va inventar WW ja el 1987. Es deia Arnhem's Wonder i ja va guanyar la primera copa HT el 1989. Per a aquells que no creuen això, truquin al Coffeeshop Catweazel o a en Roger del grow shop, van treballar amb Ingemar durant molt de temps. Roger sempre ha venut els clons que tenia, tenia un grow shop famós a Nijmegen, vaig comprar el mascle i la femella entre altres plantes el 1992 i només les vaig creuar el 1994. No vaig haver de realitzar breeding en aquell moment perquè Ingemar ja ho havia fet per nosaltres. I fins avui encara es poden comprar clons originals de la White Widow en aquesta zona d'Holanda”.

Conclusions

Tres dècades després continuem sense una versió fefaent sobre l'origen d'una de les varietats de cànnabis més icòniques de la història, White Widow. El que tenim clar és que gràcies a Ingemar, Shantibaba, Neville i Arjan coneixem la Vídua Blanca i n'hem pogut gaudir, i tots ells ho han fet possible en major o menor mesura.

No volem donar per finalitzada aquesta entrada del bloc sense fer esment a tots aquells agricultors i artesans de l'haixix als quals en la majoria d'ocasions no es tenen en compte i que també van formar part d'aquesta història. Gent que als seus respectius països d'origen guarden, cultiven i seleccionen varietats tradicionals locals des de fa centenars d'anys, i que sota el nostre punt de vista sense ells seria impossible gaudir de les varietats actuals, i en aquest cas de la White Widow.

Si teniu informació que pugui aportar una mica de llum a aquesta història no dubteu a transmetre-la a través dels comentaris, qualsevol opinió també serà benvinguda. Llarga vida a la Vídua Blanca!