Cannabis fermentat en panotxes a l'estil africà
Llista de continguts
La coneguda com a panotxa de Malawi és un antic mètode de transport i curat de cànnabis que ha estat utilitzat pels habitants d'aquesta part d'Àfrica durant segles. Tot i això, actualment, és molt difícil trobar l'herba fermentada d'aquesta manera o una panotxa genuïna curada tradicionalment. La fama de les panotxes de la varietat de cànnabis Malawi Gold ha portat precisament a la seva desaparició, ja que la gran demanda d'aquesta llegendària soca ha donat com a resultat un mercat on es pot vendre fàcilment qualsevol qualitat d'aquesta herba.
Així, els mètodes de curació tradicionals ja no són necessaris i estan gairebé oblidats, ja que qualsevol producte que tingui el segell 'Malawi Gold' es pot vendre, ja que els compradors de tota la regió fan cua abans que els cabdells hagin ni tan sols madurat. La qualitat general de l'herba ara és plena de llavor i sense curar, principalment destinada a la venda als turistes que busquen fer-se amb aquest tipus de marihuana.
Una pràctica tradicional basada en la fermentació
Molts anys abans, quan no hi havia bosses de plàstic ni sostres de llauna, ocupar-se de la collita, assecar-la i mantenir-la lliure de floridura era un gran problema. Per tant, les tribus africanes van provar moltes formes diferents de preservació utilitzant materials naturals i comuns a l'entorn tropical, per garantir que els seus cabdells s'emmagatzemessin bé i continuessin sent bons per fumar després de molt de temps.
A la recerca de la conservació perfecta, els agricultors van descobrir mètodes que realment millorarien el producte. Aquests descobriments es van desenvolupar acuradament al llarg dels anys, ja que les tribus africanes van fer tot el possible per assegurar-se que estiguessin feliçment col·locats i poguessin continuar fumant herba durant el temps que volguessin, evitant problemes respiratoris i de tos, ja que aquest mètode tradicional de curat assegurava un fum més suau i dolç, a més d'una potència més gran i un perfil terpènic més ric. De fet, una inspecció microscòpica d'aquest cànnabis fermentat mostra que tots els tricomes s'han fos i tota la clorofil·la i els àcids orgànics han esdevingut sucres per l'efecte d'aquesta fermentació.
El cànnabis fermentat ofereix una experiència superior en termes de sabor i plaer de fumar. De fet, aquest concepte ha guanyat molt en popularitat recentment entre els entesos de la marihuana. El cànnabis convencional s'asseca ràpidament i perd gran part de l'aroma i el contingut de THC degut a l'exposició a la llum i a condicions d'humitat inestables. El procés de fermentació contraresta això. La clorofil·la de la planta es descompon, cosa que permet que els terpens desenvolupin tot el seu potencial de sabor. El resultat: un cànnabis refinat que crea una experiència de plaer completament nova amb una aroma amb cos i un fum suau i vellutat.
El procediment per elaborar les panotxes de cànnabis
Les plantes de cànnabis solien cultivar-se fins que estaven completament madures, moment en què es tallen per la tija i es pengen en un cobert amb sostre de palla o, si no hi ha cobert, s'apilen en una estora al costat del camp, amb un tros de tela a sobre quan el sol està al punt més alt. En algunes àrees tropicals africanes, on es deixava que les plantes continuessin creixent cada any i es convertien en arbres, només s'arrencaven els brots de les branques. Aquests boscos perennes van ser talats a la dècada de 1990 per les autoritats sota la pressió internacional.
Per garantir un fum suau, els cabdells després de la collita es deixen fora a la nit per recol·lectar la rosada, almenys dues vegades per obtenir el millor resultat. Els cabdells frescos sense llavors es trien i enrotllen en seccions de fulles de plataneres acuradament seleccionades i tallades a mida. Després es lliguen els cabdells formant una panotxa que havia d'estar molt atapeïda, com més apretat, millor. Un extrem de la panotxa es lliga a un arbre o al pal central de la cabanya i s'usa tota la força i el pes del cos per embolicar-la el més atapeïda possible. Alguns usaven un morter per picar els cabdells a la panotxa mentre s'empaqueten tant com sigui possible.
Quan hi havia uns centenars de panotxes embolicades, es col·locaven al sol durant un o dos dies i es giraven perquè les fulles d'unió comencessin a assecar-se i estrènyer-se encara més. Després, les panotxes es col·locaven sota els estables de les cabres en un terra doble: els pisos eren de bambú o de llistons de fusta. Les cabres de dalt orinen i defequen i això omple els espais entre les panotxes al pis de baix. La temperatura a la caca de cabra puja i es manté al voltant dels 80°C i més. L'escorça de les fulles de plataneres no està completament segellada, per la qual cosa permet que la humitat es filtri per osmosi, emetent substàncies químiques de maduració a mesura que fermenta i l'escorça d'unió continua prement-se.
Les panotxes es retiraven després d'almenys 40 dies, però la majoria es deixaven fins a la propera collita, quan es requeria espai per recarregar amb panotxes acabades d'embolicar. Només l'herba completament fermentada i curada de la penúltima collita estava llesta per al consum. Avui dia, les cabres ja no es mantenen en coberts, ja que no hi ha depredadors de bestiar, de manera que la forma tradicional de fer panotxes de cànnabis és difícil de trobar.
Altres mètodes de curat de marihuana igual d'originals
Un altre mètode consistia a enterrar les panotxes a les deixalles que quedava en elaborar cervesa de blat de moro local. Això també fermentaria i no només donaria a l'herba un sabor especial, sinó també un color daurat. Com més temps es deixava, més fosc era el color i més dur i resinós el producte final.
De vegades, els cabdells es curaven abans amb fum durant un parell de dies per ajudar a evitar que qualsevol fong o bacteri no desitjat espatllés la fermentació una vegada realitzada la panotxa. Després del curat, les panotxes de vegades també es curaven amb fum abans de l'emmagatzematge i per garantir que fossin resistents als insectes i la putrefacció.
En àrees seques on no hi havia plataneres, les tribus de vegades feien servir les fulles que cobreixen les pròpies panotxes de blat de moro i feien paquets més petits. Aquestes panotxes són inferiors en qualitat a les de fulles de platanera, però de vegades fan que el cabdell es torni de color vermellós. Altres mètodes inclouen comprimir fermament i empaquetar els cabdells a les seccions buides de certes canyes. Les canyes es taponaven i es deixaven fermentar en un lloc adequat, on la temperatura es mantingués estable i preferentment temperada.
Un altre mètode era cavar un forat i fer una capa de cendra, després una capa de fems de cabra, després una capa de panotxes, després fem de cabra una altra vegada, després cendra i després cobrir el monticle i compactar-ho amb terra argilosa. S'enterrava un pal en posició vertical al centre i es deixava que sobresurti per poder treure'l i usar-lo com a indicador per verificar la temperatura. Quan el pal estava a la mateixa temperatura en tota la seva longitud, el procés acabava i les panotxes ja estaven llestes.
Les millors panotxes s'emmagatzemaven tradicionalment després del curat a la palla del sostre de la cabanya. El producte resultant sempre era tan dur que es necessitava un ganivet o una serra per a metalls i dits durs per aixafar-lo i poder-lo fumar. Els colors i la enganxositat variaven des del famós daurat fins al súper potent negre, el vermell, el porpra i el verd o marró. Se sabia que cadascun tenia certes qualitats i es feia servir per raons específiques. L'enquitranat i enganxós negre era famós per ser molt més fort. La resina xopava el porro després d'unes quantes calades i els llavis quedarien negres.
Usos tradicionals de les panotxes de cànnabis
A Àfrica, es realitzaven moltes cerimònies tradicionals relacionades amb el cànnabis. Entre altres coses, els caps de la tribu fumaven aquest cànnabis fermentat abans d'anar als consells tribals per assegurar-se que eren a l'espai mental adequat per prendre la decisió més justa. Alguns sanadors fumaven l'herba més potent, la feien anar en un porro amb una fulla de panotxa de blat de moro o un bong de carbassa i després caçaven bruixes o persones dolentes/posseïdes al poble. Els culpables no podrien ignorar la pudor a cànnabis i en el moment que donessin algun senyal que els estava molestant, serien identificats. Altres xamans col·locaven el cabdell més potent enmig d'un bol amb altres articles al centre d'una clariana a la muntanya per a protegir l'àrea.
L'or de Malawi no ve en lingots, sinó en panotxes
Com hem comentat, el curat i fermentat del cànnabis a panotxes era una pràctica habitual amb la varietat Malawi Gold, una sativa pura que creix de forma natural al país africà de Malawi. És una de les varietats satives més altament psicoactives d'Àfrica, amb plantes que triguen molt a madurar però que ofereixen un producte final que fa que l'espera valgui la pena. Aquesta planta ha provocat un augment del turisme a Malawi i altres països africans que tenen accés a aquesta varietat landrace, sent una de les tres principals exportacions del país tot i ser il·legal. De fet, les nacions veïnes com Zimbabwe, Moçambic i Zàmbia depenen de Malawi per al cànnabis importat, ja que la seva producció nacional no satisfà la demanda local.
Característiques de la marihuana Índica, Sativa o Híbrids
En moltes ocasions ens pregunten quin tipus de planta els pot afavorir més, segons les necessitats dels clients i usuaris de cànnabis medicinal, així com recreatiu. En aquest post ens centrem en els efectes, sabors, característiques de les plantes Índiques, Satives i Híbrids de cànnabis, perquè cada usuari tingui una petita idea del tipus de planta que va a conrear i amb quines circumstàncies...
Es tracta d'una varietat autòctona, cosa que significa que ha estat endogàmica per complet, el que fa que les seves característiques siguin més consistents. Es diu que Malawi Gold fa olor de fruites i d'una espècie forta. Pel que fa al sabor, és descrit com a dolç, amb un toc de pinya. Els cabdells són llargs, densos i molt resinosos per ser cultivats a l'aire lliure amb recursos mínims.
Aquesta genètica llegendària (que localment es denomina 'chamba') creix naturalment a les regions central i nord de Malawi. L'àrea coneguda pel millor or de Malawi és el districte de Nkhotakota. Pel que sembla, a la vora del riu Lupache, és fàcil obtenir la planta psicoactiva, que es ven en unitats amb forma, precisament, de panotxes. Una panotxa és marihuana molt atapeïda en fulles de platanera, encara que l'herba no està curada ni fermentada a l'estil tradicional: simplement és l'embalatge de transport i presentació per a la venda de les diferents dosis.
El cànnabis ha estat il·legal a Malawi durant molt de temps. Tot i això, s'ha fumat obertament i sense vigilància a causa de l'estreta connexió cultural que la gent té amb la planta. Sud-àfrica ja té una genètica local pròpia, Durban Poison. Tot i així, els fumadors sud-africans tenen debilitat pel sabor dolç i potent de la Malawi Gold. De fet, la varietat està a la venda a Sud-àfrica i atrau més turisme de marihuana a la zona. Països africans com Kenya i Tanzània també estan veient un augment en el turisme de marihuana a causa del seu accés a la Malawi Gold.
El parlament de Malawi va aprovar el 2020 un projecte de llei que despenalitza el cultiu de cànnabis amb fins medicinals i que legalitzava completament el cultiu de cànem industrial. Aquesta decisió es va basar en gran mesura en l'impacte positiu que probablement tingui el cànnabis a l'economia, però la marihuana recreativa encara està prohibida.
La nació africana ha vist durant les darreres dècades com la seva principal indústria, la tabaquera, està caient any rere any, afectant la seva economia. Per contrarestar la tendència baixista de la planta del tabac, a més de per qüestions ètiques i de salut, els legisladors van llançar aquest projecte de llei per legalitzar la marihuana medicinal i els productes de cànem de la mateixa manera que s'està fent a Lesoto, Sud-àfrica i Zimbabwe.
Amb sort, i amb el temps, és molt possible que la Malawi Gold es torni completament legal, de manera que serà més fàcil per als entesos del cànnabis de fora del país obtenir una mica d'aquesta dolça sativa. Mentrestant, pots trobar llavors de Malawi Gold a la nostra web, per provar totes les seves sorprenents característiques sense moure't de la butaca.
