Llegendes urbanes del cultiu de marihuana

Avui dia Internet està present a la majoria de les cases, o bé qualsevol de nosaltres tenim accés a la informació necessària per aprendre a cultivar marihuana des de casa. Tenim la possibilitat de trobar, fent uns clics, la manera de collir les plantes o de combatre una invasió de trips, aranyes, erugues, etc... ja sigui gràcies als blogs cannàbics com el nostre, a vídeos tutorials disponibles a youtube o per altres canals de difusió.

Abans de l'auge d'internet era molt important comprovar per un mateix les noves tècniques de cultiu, amb el risc de dependre completament de les recomanacions del amic cultivador, amb els seus errors en el cultiu o encerts, que assegurava que les plantes sortirien millor gràcies a certes manipulacions, i que podia tractar-se o no d'una informació veraç i contrastada. En general, aquests consells no es basaven en fets científics corroborats, tot i així, segueixen perdurant les llegendes i alguns cultivadors principiants encara poden tenir dificultats per diferenciar els bons dels mals consells.

Us proposem en aquest article una recapitulació de les llegendes urbanes, totalment inútils, o que poden posar en risc la collita, però també alguns consells més o menys corroborats, no sent del tot exactes i que tenen alternatives més senzilles i/o més eficients.

Bullir les arrels de les plantes per fer pujar la "saba" i assecar les plantes de cap per avall amb les arrels.

Durant la collita, alguns cultivadors aconsellen posar a bullir les arrels de la planta després de tallar-les/arrancar-les per permetre que la saba pugui pujar, i així augmentar l'efecte psicoactiu dels cabdells collits. Preconitzen al mateix temps, i per les mateixes raons, deixar les plantes de cànnabis amb el cap per avall i amb les arrels per a l'assecatge.

En primer lloc, cal dir que la "saba" de la planta de cànnabis no té THC, ni cap altre tipus de cannabinoide, així que no té cap influència sobre la potència psicoactiva de la collita. És a dir, és completament inútil posar a bullir les arrels de les plantes, i també s'han de treure per efectuar el correcte assecat de les plantes de marihuana. En cas de realitzar aquest procés, ens arrisquem a tenir problemes amb els fongs, a part d'embrutar els cabdells amb la terra que hagués quedat enganxada a les arrels.

Durant la collita, n'hi ha prou amb tallar la planta a nivell de la base del tronc. Recordem que la collita es pot fer per etapes, és a dir que es poden tallar algunes branques de la planta i posar-les a assecar, deixant que la resta de la planta acabi de madurar.

Per l'assecat, les plantes es posen cap per avall, per facilitar la sortida de l'aigua a l'exterior de la planta. D'aquesta manera els cabdells no s'aixafen i queden protegits per les petites fulles que cobreixen els cabdells, permetent que l'assecatge sigui més lent i progressiu, millorant les qualitats organolèptiques de les plantes i ofereix una major protecció contra els cops i la pols.

Treure fulles per millorar la penetració de la llum

Es tracta d'una de les creences més comunes, ja sigui en els cultius en interior com en els cultius en exterior. Alguns cultivadors treuen les fulles de les seves plantes per deixar arribar millor la llum als cabdells més baixos per tal d'optimitzar la collita i la producció de resina.

És important recordar que la fotosíntesi és essencial i perquè es pugui realitzar aquest procés, i molts més, la planta ha d'absorbir la llum del sol així com el gas carbònic, gràcies a les funcions de captació de les seves fulles, i que permeten a la planta produir sucre o glucosa. Un cabdell de marihuana (el fruit) conté una petita superfície de fulles i el fet de que la llum vagi directament focalitzada als cabdells no té doncs una gran influència en el seu desenvolupament, el que és essencial és que la planta es pugui nodrir gràcies a les seves arrels i les seves fulles.

Per aconseguir més penetració lumínica farem servir diferents tècniques de cultiu com per exemple, el doblatge a les plantes de cànnabis. Això permet a la llum arribar a les zones més baixes de la planta sense haver de treure fulles, perquè les branques secundàries puguin créixer de forma més vigorosa i en aquest cas, efectivament, tenir una millor collita.

També cal esmentar que hi ha clares excepcions a tenir en compte. Parlem de les fulles danyades amb clara clorosi o determinades fulles malmeses per falta d'aigua, excés de lúmens, manca de transpiració, etc. També cal destacar que únicament podem treure les fulles en perfecte estat quan les tècniques de cultiu aplicades a les plantes ho requereixi, com és el cas del cultiu SCROG o del SOG on la poda de baixos és gairebé sempre obligatòria.

Deixar un període de foscor al final de floració per augmentar l'efecte psicoactiu de les plantes.

Es tracta d'una tècnica aplicada per cultivadors que tracten d'augmentar la producció de resina. Una major producció de resina podria donar a pensar que comporta un augment de la potència de la collita, però no és així. Doncs la quantitat de resina que es pot observar a la planta i la concentració dels cannabinoides no van obligatòriament de la mà.

El període de foscor al final de floració no fa que els cabdells siguin més potents. Permet desenvolupar nous tricomes, aportant cabdells més resinosos però aquests nous tricomes no tenen prou temps per acabar de madurar i oxidar-se, no podran tenir les propietats psicoactives que tenen els tricomes madurs. Per tant, aquest període de foscor permet estalviar energia durant uns deu dies, això no es pot negar, tot i que sí que és poc temps enfront dels 3 o 4 mesos que representen un cultiu complet.

Si es vol aplicar aquest període de foscor, cal tenir molta cura amb la humitat i que podria provocar problemes de floridura en els cabdells, com és el cas de la botrytis.

Utilitzar una poma per accelerar la maduració dels cabdells

Les pomes, les peres, les prunes o els plàtans es poden utilitzar per ajudar a madurar fruites o verdures ja collides. Totes elles són fruites que desprenen etilè, un gas que participa en el procés de maduració de les fruites i de les verdures. Posant una poma al costat d'un kiwi accelerarà la maduració del kiwi.

Alguns cultivadors pensaven que si collien les plantes abans de temps i deixaven una poma al mig del pot amb els cabdells, aquests acabarien de madurar aconseguint retallar una mica de temps al cultiu. Els cabdells de cànnabis no formen part dels fruits sensibles a l'etilè, de manera que no hi ha cap possibilitat de fer madurar uns cabdells que han estat prematurament tallats per moltes pomes i peres que se li posin voltant. A part, el pes de la poma podria aixafar i comprimir els cabdells i pot provocar l'aparició de fongs com la botrytis.

No hi ha manera de fer madurar els tricomes després de la seva collita, sí que es poden oxidar, canviar la seva fisonomia i fins i tot variar una mica el tant per cent de cannabinoides, però mai maduraran després de ser collits. Així doncs cal esperar que les flors madurin d'una manera natural per poder collir les plantes i assecar-les usant el procediment correcte.

Utilitzar paper d'alumini dins de l'armari de cultiu

Es tracta d'un consell que és fàcil de trobar a internet, col·locar alumini en el cultiu de cànnabis d'interior per optimitzar la reflexió de la llum. No és completament inútil, ja que l'alumini reflecteix 70-75% de la llum, però té la tendència a arrugar-se i fa que sigui poc efectiu per a aquest ús que li volem donar. És més econòmic pintar les parets de l'armari amb pintura blanca (85-93% de reflexió) o utilitzar paper Mylar amb índexs de reflexió del 95%. Recordar també que no és útil col·locar paper mylar a terra, ja que la fotosíntesi sempre es dóna a la part superior de les fulles i no per la part inferior.

Afegir drogues sintètiques per augmentar l'efecte psicoactiu de la marihuana

Estem davant d'una veritable llegenda urbana, es tracta també d'un argument que de tant en tant està en boca d'algun que altre prohibicionista. Aquests comenten que els cultivadors afegeixen èxtasi a les arrels de les plantes per aconseguir una collita més potent, addictiva i més psicodèlica. És totalment fals, simplement és un argument prohibicionista que serveix únicament per desinformar i induir a la por a la comunitat local sobre el consum de cànnabis. Està més que clar que la planta de cànnabis no és capaç d'assimilar l'èxtasi o altres substàncies d'aquest tipus per les arrels, i tampoc afecta per a res en la psicoactivitat de la planta i per tant no es notaran efectes diferents utilitzant aquesta mala praxi.

Podem trobar variants d'aquesta llegenda urbana, que esmenten, per exemple, l'ús d'un "tripi" inserit dins el tronc de les plantes de marihuana, perquè aquest absorbeixi la potència de l'àcid, però mai serà així.

Regar la taula amb sucre per "ensucrar" els cabdells

Alguns cultivadors utilitzen sucre dissolt en aigua durant els últims regs, abans de la collita, per obtenir cabdells més dolços. La planta de cànnabis no és capaç d'assimilar el sucre en aquest format per la seva composició molecular, aquest suplement de sucre no farà endolcir més els cabdells en la collita.

Barrejar sucre dins l'aigua de reg, en format de melassa, estimula la vida microbiana present en el sòl. La melassa és una barreja d'hidrats de carboni, sucres assimilables i minerals. Aquests productes sí que serveixen per endolcir els cabdells, sempre dins les possibilitats de cada genètica...

No hem detallat totes les llegendes urbanes que s'expliquen entre cultivadors. En el cas d'escoltar alguna nova informació, és millor contrastar-la amb exemples de cultiu concrets i recordeu que una petita dosi de sentit comú sempre ajuda bastant a saber si és un bon consell o si només són calúmnies.

Sí us expliquen noves històries, llegendes o calúmnies sobre la marihuana no dubteu en comentar-les i així les afegirem al post per poder compartir-les amb tots els cultivadors!